Els Parcs marins de Catalunya, el Parc Natural de Cap de Creus i el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, son unes de les àrees marines protegides més emblemàtiques de la Mediterrània nord-occidental, amb un patrimoni natural únic, però molt sensible a tot tipus d’impactes.
El seguiment del patrimoni natural dels Parcs marins de Catalunya té el seu origen l’any 1990, amb la monitorització de la biodiversitat de la Reserva Marina de les Illes Medes, i que l’any 1998, es va ampliar al PN del Cap de Creus. Aquest seguiment es un dels més llargs i constants de la Mediterrània, i representa una eina indispensable per entendre els canvis ocorreguts a llarg terme en les espècies i comunitats marines, i les seves causes i conseqüències.
L’actual programa de Seguiment de la biodiversitat marina als espais marins protegits de Catalunya està coordinat des de la Universitat de Barcelona, amb la participació d‘altres institucions i centres de recerca, com el CSIC o IEO, i està encarregat i finançat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Els principals objectius d’aquest seguiment son.

  • avaluar l’estat de conservació de les poblacions i hàbitats marins d’aquests espais, en relació amb les activitats humanes que s’hi duen a terme, així com amb els factors ambientals
  • detectar situacions de risc pel patrimoni (espècies invasores, efectes del canvi climàtic, etc.)
  • augmentar el coneixement sobre aquest espais i les seves espècies i hàbitats
  • desenvolupar nous descriptors i eines de gestió per a la conservació d’aquests espais
  • facilitar una gestió més sostenible dels recursos marins

Aquests són els resultats de l'any 2017:

  • Seguiment anual de Briozous, Gorgònia vermella i Coves a la Reserva Natural Parcial Marina de les Medes del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. Memòria 2017
  • Seguiment del medi marí al Parc Natural de Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Memòria 2017

Podeu descarregar el document PDF aquí (17,2 Mb).

Els membres de l’equip de treball del seguiment som investigadors i professors de la Universitat de Barcelona, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), i de l’Instituto Español de Oceanografía (IEO) amb una àmplia experiència en ecologia bentònica, ecologia de la conservació i monitorització de Reserves Marines. Tots els membres formem part de dos grups de Recerca Consolidats reconeguts per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya: el grup de recerca en Biologia de la Conservació en Ecosistemes Marins (2014SGR01297 http://www.medrecover.org ) i el grup de recerca en Biologia i Ecologia Bentòniques (2014SGR336), ambdós dedicats a l’estudi dels efectes directes i potencials del canvi global sobre la conservació de la biodiversitat marina dels ecosistemes bentònics litorals, principalment al mar Mediterrani.

En aquesta pàgina web us volem anar informant sobre la feina que fem dins aquest seguiment.
A més, voldríem comptar amb la vostra participació mitjançant les vostres observacions sobre l’albirament d’espècies o hàbitats singulars, detecció d’impactes o pertorbacions, fets extraordinaris, o els vostres comentaris i opinions sobre la feina que estem desenvolupant. Podeu contactar amb nosaltres a través del correu info@seguimentmari.cat.
Esperem que amb aquesta web, i els comptes de Twitter (@seguimentmari) i Instagram (seguimentmari) us aneu informant, i ens anem comunicant, amb l’objectiu de millorar l’estat i fomentar els usos sostenibles del nostre patrimoni natural submergit.

Twitter

Instagram

Seguim amb el mostreig del #seguimentmarí, aquest cop amb censos de peixos, tant al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, com al Parc Natural del Cap de Creus. A la foto s’hi pot veure un exemplar de mero (Epinephelus marginatus) i tres corballs (Sciaena umbra) a l’estació de Tascó Petit de les Illes Medes. @territoricat @unibarcelona #illesmedes #pncapdecreus #UniBcn #UB #monitoring
Un dels descriptors del #seguimentmarí són els grans decàpodes. Una de les espècies que es troben més és la llagosta (Palinurus elephas) que és la que es pot veure a la fotografia. @territoricat @unibarcelona #UB #UniBcn #pncapdecreus #illesmedes #monitoring
Avui l’equip del #seguimentmarí hem anat a presentar els resultats de l’informe d’enguany a l’Estartit i a Roses. Ben aviat el podreu consultar al nostre web www.seguimentmari.cat. #UniBcn #UB #pncapdecreus #illesmedes
Demà dijous 14 de juny presentem els resultats de l’any 2017 del @seguimentmari dels Parcs Naturals marins a l’Estartit i Roses. #pncapdecreus #illesmedes #UniBcn #UB #seguimentmarí
En breus iniciarem les campanyes de l’any 2018! Enguany estudiarem organismes tan interessants com els peixos, la Posidonia oceanica o els grans decàpodes del Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. Estigueu atents! #seguimentmarí #UniBcn #UB #illesmedes #pncapdecreus
Avui hem assistit a la jornada “La conservació del coral.ligen, un objectiu comú” al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. S’hi ha presentat el primer protocol per evitar l’impacte de la #pescafantasma i la gestió i conservació del corall vermell a Catalunya. Si trobeu una xarxa abandonada al mar, aviseu perquè es pugui actuar a: protecciomarina@gencat.cat. Aquí trobareu tota la informació que necessiteu: www.pescafantasma.cat #UniBarcelona #seguimentmarí @gencat
Avui neteja i manteniment de les embarcacions per començar el seguiment 2018 al 100%! #seguimentmarí #UniBcn #UB #illesmedes #pncapdecreus
La segona espècie que us presentem per a l'estudi del mediolitoral és Lithophyllum byssoides. És una alga vermella coral·linàcia, que creix en forma tridimensional formant estructures contínues al llarg de la costa, anomenades tenasses o trottoir. El creixement d’aquestes estructures és un procés llarg que pot trigar centenars d’anys, i des de fa temps se n’ha observat un declivi. L’època de mostreig escollida per aquesta espècie va ser l’octubre. Això és degut a que les altes temperatures i el sol a l’estiu provoquen que s’assequi i es produeixi un blanqueig de l’alga, cosa que dificulta distingir les parts mortes de les vives. #UB #UniBcn #seguiment2017 #illesmedes #pncapdecreus
Seminari al departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Cinències Ambientals de la Universitat de Barcelona, presentant el seguiment marí del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, i el Parc Natural del Cap de Creus. #UB #UniBcn #seminari #Biologia #illesmedes #pncapdecreus #seguiment2017
El mediolitoral és una zona característica per ser la interfase entre l’aire i l’aigua. Això comporta que sigui una zona molt exposada a unes condicions de fort onatge i a les marees. A més a més, rep una pressió antròpica forta, sobretot en llocs on s’hi pot accedir fàcilment o bé a peu o bé mitjançant embarcacions tals com els vaixells o els kayaks. És la zona més modificada per a l’home, ja que és on s’hi fan construccions com ara els ports, i la més contaminada, ja que hi arriben residus provinents tan de terra com del mar. Per estudiar l’impacte que rep aquesta zona es van mostrejar dues algues que hi viuen: Cystoseira mediterranea i Lithophyllum byssoides. Aquí us presentem la primera. C mediterranea és una espècie endèmica del Mediterrani Occidental. La trobem a l’estatge superior de l’infralitoral. Té forma arborescent i creix en substrats rocosos i moderadament batuts per l’onatge. Els seus màxims de producció es produeixen a la primavera i és a l’estiu quan trobem que les seves frondes estan ben desenvolupades i formen boscos. A la fotografia podeu veure com duem a terme el mostreig d’aquesta espècie. #UB #UniBcn #seguiment2017 #illesmedes #pncapdecreus #cystoseiramediterranea #sampling
El següent indicador que us presentem pel nostre seguiment és la gorgònia vermella Paramuricea clavata. Aquesta espècie és ecològicament important per als ecosistemes bentònics, ja que hi contribueix com a espècie enginyera. A més a més, té un gran valor pisatgístic i, per tant, la seva abundància i bellesa a les Illes Medes la converteix en un dels elements més preuats per als bussejadors. Enguany s’ha vist molt afectada per la presència de l’alga Acinetospora (tal i com s’observa a la fotografia), la qual sol aparèixer a inicis de l’estiu, però fenòmens com ara les tempestes fan que desapareixi. Aquesta vegada això no ha passat i l’Acinetospora ha persisitit. Intentarem veure, doncs, la mortalitat de la gorgònia vermella a causa d’aquesta alga. #UB #UniBcn #seguiment2017 #illesmedes #pncapdecreus #Paramuricea
Un dels nostres descriptors d'aquest seguiment és l'emblemàtic corall vermell (Corallium rubrum), una espècie de gran valor ecològic, estètic i comercial. El seu esquelet calcari sempre ha estat molt preuat en joieria, i és per això que durant molts anys es va extreure amb arts de pesca els quals no només recol·lectaven corall, sinó que ocasionaven un gran impacte als fons marins, i a més a més, eren poc eficients. En els darrers 60 anys s’ha fet us de l’escafandre autònom per a la seva pesca, mètode molt més eficient i, per tant, molt més destructiu per a les seves poblacions. És per aquest motiu que les poblacions que es troben avui en dia de corall vermell tenen talles molt més petites que les d’anys enrere. És interessant, doncs, veure com les seves poblacions poc a poc es van recuperant amb les restriccions que existeixen actualment en la seva pesca. #corall #pncapdecreus #illesmedes #seguiment2017 #UB #UniBarcelona
Projecte “Evitem la pesca fantasma”. En aquest projecte, que vàrem començar el 2009 al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i que properament estendrem a tota la costa catalana, volem eliminar de forma controlada i minimitzar els impactes de les xarxes i altres arts de pesca perduts als fons. Aquests arts de pesca poden pescar durant molt temps, alhora que malmeten i arrenquen espècies bentòniques, com gorgònies, corall, briozous o algues. Aquesta escorpora (Scorpaena porcus) va tenir molta sort, però molts altres peixos i altres espècies moren cada any degut a aquest impacte.
Hola a tothom! Som el grup d’Ecologia del Bentos Marí del departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona. Aquí us volem anar informant sobre la feina que fem dins del seguiment del medi marí del Parc Natural de Cap de Creus i del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L’objectiu d’aquest seguiment a llarg termini és l’avaluació de l’estat de conservació de les poblacions i hàbitats marins d’aquests espais, en relació amb les activitats humanes que s’hi duen a terme, així com amb els factors ambientals, i detectar situacions de risc pel patrimoni (espècies invasores, efectes del canvi climàtic). #UniBarcelona #pncapdecreus #illesmedes #UB